Primerament, a l’iniciar l’assignatura, tenia una idea de base sobre el què estudiaria en aquesta. El fet de dur a terme una avaluació inicial, sense endinsar-nos en la lectura del mòdul, va fer que jo mateix anés generant-me una idea sobre el què aniria descobrint al llarg de l’assignatura i alhora m’adonava de que em mancava molta informació que no coneixia.
La lectura de l’article de Domènech i Tirado i dels mòduls, ha estat una part molt important de l’estudi, on anaven apareixent conceptes nous per a mi del tot reveladors i nous. El concepte de “teixit sense costures” on els autors ens parlen de l’estreta relació que hi ha entre ciència, tecnologia i societat, ens dona una visió per a poder interpretar els fenòmens tant complexos que ens envolten, ens mostren com tot esta relacionat i, tot i ser conceptes diferents, es difícil de veure quina es la frontera entre un o l’altre. Jo abans de lectura de l’article no arribava a copsar que tot pogués estar tant relacionat, i que aquests conceptes es retroalimentin en els uns als altres tant estretament. A més com a docent, vaig adonar-me encara més que l’escola es el reflex de tots els canvis que es van produint al nostre entorn i que configuren el teixit social en que vivim.
El debat que varem dur a terme també va ser molt interessant. Tot i defensar una postura en la que no estava del tot d’acord, i a base d’anar llegint les contraargumentacions dels companys/es, ha fet que m’ha n’adonés de que totes les aportacions tenien part de raó, que existeixen molts punts de vista diferents que no sabia o que no m’havia parat a pensar.
Durant el debat em va sorprendre la idea del treball transversal de les noves tecnologies a les escoles, en un inici creia que l’ús de les TIC podrien reforçar activitats educatives per tal de millorar el seu aprenentatge i fer-les servir com una eina més, no m’havia plantejat que realment el que cal es un canvi metodològic, on les TIC es facin servir de manera transversal en totes i cadascuna de les àrees curriculars en qualsevol moment. Les TIC han de ser una eina per a que els nostres alumnes formin el seus propis mapes mentals d’allò que van aprenent, fent que siguin subjectes actius en el seu propi aprenentatge, el qual els hi serà més significatiu i ajudarà a organitzar els seus esquemes mentals. Aquest fet també em va fer reflexionar, com he dit anteriorment. La comunitat educativa, i sobretot els mestres, cal que actuem amb decisió cap a un canvi de metodologia educativa, cal que construïm situacions d’aprenentatge adients i aprofitem tots els recursos que tenim a l’abast i que ajudem als nostres alumnes a ser més competents, canviant la idea de que la ment de l’alumne no es forma de manera seqüencial, sinó radial, on totes les seves experiències significatives formen el seu aprenentatge.
Les persones construïm la nostra visió del món a partir de l’experiència i la reflexió. Anem creant les nostres estructures mentals d’allò que anem aprenent,i poc a poc, anem incorporant noves informacions fins que aquestes arriben a ser comprensibles i coherents amb aquelles informacions que ja teníem. Amb aquesta desestructuració mental que genera noves estructures més solides a partir de l’aprenentatge significatiu anem donant pas a un canvi conceptual que ens fa aprendre, que ens fa ser més competents, que ens fa créixer. Per tant, i en relació a aquests arguments i com a conclusió, puc dir que a nivell personal, considero que si he tingut un gran canvi conceptual en mi mateix. Els aprenentatges que he anat fent i les idees que m’han copsat i he exposat anteriorment al llarg d’aquesta PAC, m’han fet reflexionar, i reconstruir idees que ja tenia, per una altre visió d’allò après, a més m’ha fet reflexionar com a docent, i canviar la meva manera d’educar en l’àmbit laboral.
